La Seu d’Urgell es queda sense escorxador i diversos ramaders es veuen abocats a fer desplaçaments d’uns 100 quilòmetres

ACN La Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell s’ha quedat sense escorxador des del mes de desembre passat, arran de la jubilació dels seus darrers gestors. Davant del tancament d’aquestes instal·lacions són diversos els ramaders que ara es veuen abocats a fer desplaçaments, en alguns casos de més de 100 quilòmetres, per poder obtenir un servei similar al que li oferien a la capital de l’Alt Urgell. L’equipament va començar a funcionar fa més de 65 anys i s’havia convertit en una indústria càrnia des de feia dècades. Així, a banda de gestionar el sacrifici dels caps de bestiar, hi ha càmeres de maduració i sales destinades a l’elaboració de diversos productes, fins a deixar-los preparats per arribar al consumidor final amb la informació de traçabilitat de cada animal.
El fins ara gerent de l’escorxador, Domènec Estany, afirma que fa uns deu anys que busca un relleu, amb gent de la zona o de fora, per poder mantenir l’activitat i continuar aprofitant les instal·lacions. En veure que no ha estat possible, ha acabat jubilant-se i tancant l’equipament. Tot i que hi havia persones interessades, les negociacions no han acabat fructificant: “Per les empreses de fora som exageradament petits i no els hi cobrim les seves expectatives i per la gent de la zona som massa grans”, assegura, tot concloent que “trobar l’encaix idoni es fa complicat”, encara que es mostra esperançat en què “la llum surti per algun lloc”.

Estany lamenta que les administracions no s’hagin implicat en la continuïtat del projecte i apunta que les dependències estan preparades per rebre d’entre 300 i 400 animals a la setmana. Tot i això, en el cas que a més del sacrifici es dugui a terme una posterior tasca d’elaboració de productes carnis, es poden tractar uns 50 caps de vedell a la setmana, uns 15 de poltre i uns 200 xais. De fet, el pes de l’escorxador representa un 20% del total de les instal·lacions, ja que des de la dècada dels 80 ja s’envasaven alguns productes per a grans indústries i als anys 90 es va fer el mateix per als comerços i consumidors finals.

Mentrestant, Victòria Roig, administrativa i ajudant a la gerència de Mafriseu fins al tancament de l’escorxador, explica que un dels avantatges de les instal·lacions està en el fet de tenir una sala de maduració de la carn, equipada amb diverses càmeres. D’aquesta manera, el funcionament integrat dels diferents espais fa que es pugui garantir unes condicions de temperatura i humitat constant. A més, els clients, provinents de diferents comarques pirinenques, podien triar el temps de maduració, a més del tipus d’especejament i envasat. Amb tot plegat, es feien diversos lots que podien incloure hamburgueses, pinxos, botifarres o salsitxes, entre d’altres.

Els fins ara gestors de l’equipament coincideixen en el fet que l’elaboració de diversos productes permet treure un “valor afegit” de l’animal, a més de crear marca i “prestigi”. De fet, Roig explica que, ara fa uns 40 anys, es feien molts sacrificis de porcs, però que, a poc a poc, el sector boví va anar guanyant pes dins l’activitat de l’escorxador. Posteriorment, es va anar gestant la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vedella dels Pirineus Catalans, fins al punt que les instal·lacions van acollir la producció d’unes 130 famílies del Pirineu. Abans del tancament, se sacrificava poltre, vedella i xai, a més d’elaborar productes a partir de les canals del porc.

El sector ramader veu el tancament com “una gran pèrdua”

Per la seva banda, el coordinador de les comarques de muntanya del sindicat Unió de Pagesos, Joan Guitart, afirma que el tancament de l’escorxador de la Seu d’Urgell suposa “una gran pèrdua” pel sector i que resta “competitivitat” als petits productors de carn. Així, detalla que diversos ramaders s’han de desplaçar fins a Balaguer i que altres opten per anar al transfronterer, situat a l’Alta Cerdanya i on els preus són més elevats.

Guitart apunta que el transport genera “estrès” als animals i que, per tot plegat, no es pot “deixar perdre” l’equipament i cal “reactivar-lo”. A més, creu que el mercat andorrà pot suposar un client potencial de carn i productes elaborats del Pirineu i que l’escorxador es podria gestionar amb un model en el qual els ramaders fossin els principals accionistes.

El representant d’Unió de Pagesos a les comarques de muntanya també demana implicació a les administracions per posar en marxa un centre de recollida de carn de caça d’espècies salvatges. En aquest sentit, considera que pot suposar una oportunitat en termes d’activitat econòmica per al Pirineu i una manera que els caçadors puguin obtenir majors beneficis. Tot plegat, ha afegit, en un context de sobrepoblació de cérvols, porcs senglars i cabirols.