IVI Institute explica què determina l’elecció entre inseminació i FIV

– Aquesta decisió es pren després de l’estudi de fertilitat i tenint en compte l’edat, la reserva ovàrica, la permeabilitat tubàrica i l’estat de l’úter

Per a una dona que decideix ser mare sense parella o per a una parella de dones, el primer dubte a la consulta de medicina reproductiva sol ser quin tractament li correspon, segons va explicar IVI Institute, que va assenyalar que la resposta no depèn del model familiar, sinó del pronòstic reproductiu de cada pacient, que es determina mitjançant un estudi de fertilitat complet.

“Des del punt de vista mèdic, el tractament d’una dona sense parella és pràcticament el mateix que el de qualsevol altra pacient que necessita semen de donant. Una inseminació amb donant en una dona sola segueix el mateix procediment tècnic que en una parella heterosexual amb factor masculí greu”, va manifestar la doctora Gemma Castillón, ginecòloga d’IVI Fertility Barcelona. “El que sí que necessiten aquestes pacients és un acompanyament específic que resolgui els seus dubtes sobre el tractament, la donació de semen, els aspectes legals i el suport emocional”.

La recomanació es planteja com a orientació inicial en la primera visita i es confirma quan l’especialista ha revisat totes les proves diagnòstiques. Aquestes són l’edat de la pacient, la reserva ovàrica (hormona antimulleriana o AMH i recompte de fol·licles antrals), la permeabilitat de les trompes mitjançant histerosalpingografia o HyFoSy, l’avaluació de l’úter per ecografia (3D si escau), les anàlisis hormonals i els antecedents ginecològics i reproductius.

La inseminació artificial amb donant sol ser la primera opció quan el pronòstic reproductiu és bo. Això implica una edat generalment inferior a 38 anys, una reserva ovàrica adequada, almenys una trompa permeable, una cavitat uterina normal i l’absència d’endometriosi moderada o severa. “En una dona de 32 a 35 anys amb AMH normal, histerosalpingografia normal i ecografia normal, l’habitual és oferir diversos intents d’inseminació abans de plantejar una FIV”, assenyala la Dra. Castillón.

La FIV amb semen de donant es recomana des de l’inici quan existeixen factors que redueixen la probabilitat d’èxit de la inseminació. A partir dels 38-40 anys, l’eficàcia de la IAD disminueix considerablement i es prioritza la tècnica amb una taxa d’embaràs més alta per cicle. També es recomana FIV directament en casos de baixa reserva ovàrica, patologia tubàrica com trompes obstruïdes o hidrosàlpinx (la inseminació requereix almenys una trompa funcional), endometriosi significativa, cirurgies ovàriques prèvies rellevants o fracàs d’inseminacions anteriors.

“Una dona de 33 anys amb una AMH de 3 ng/ml, histerosalpingografia normal i ecografia 3D normal és candidata inicial a inseminació. Una pacient de 41 anys amb els mateixos resultats rebria, probablement, la recomanació de FIV des de l’inici, per l’impacte de l’edat sobre la fertilitat”, precisa l’especialista.

Cada tècnica té els seus avantatges. La inseminació és un tractament més senzill, ambulatori i amb menys medicació hormonal. La FIV ofereix una taxa d’embaràs més alta per cicle, més control del procés, la possibilitat de vitrificar embrions i la de fer estudis genètics embrionaris quan estan indicats.

Després de la sol·licitud d’informació, la primera visita mèdica sol fer-se en pocs dies. L’estudi de fertilitat inclou analítica hormonal, ecografia ginecològica, serologies obligatòries i, si es valora la inseminació, l’estudi de trompes. Es completa habitualment en un termini d’una a quatre setmanes, que es pot allargar fins a un mes i mig quan la pacient no aporta proves prèvies.

Un cop decidida la tècnica, s’assigna un donant de semen anònim, d’acord amb la legislació espanyola, amb compatibilitat fenotípica i immunològica amb la receptora. Els donants superen controls mèdics, genètics i infecciosos estrictes, i la disponibilitat de mostres fa que aquesta fase no retardi l’inici del tractament. IVI Institute recomana, a més, l’estudi genètic de portadors de malalties recessives QCarrier®, que permet seleccionar un donant genèticament compatible. Els seus resultats estan disponibles en 15 a 20 dies i es coordinen amb la resta del procés sense retardar-lo de manera significativa.

“Una dona de 32 a 35 anys que ve sense proves prèvies sol trigar entre un i dos mesos a iniciar el seu primer cicle. Si ja aporta analítiques, ecografies i serologies recents, en molts casos pot començar amb la menstruació següent, és a dir, en dues a quatre setmanes”, va indicar la Dra. Castillón.

Un cicle d’inseminació dura entre dues i tres setmanes, seguit d’uns 14 dies d’espera fins a la prova d’embaràs. En la FIV, l’estimulació ovàrica es prolonga entre 10 i 12 dies, i el cicle complet, des de l’inici de l’estimulació fins a la transferència embrionària, dura entre 16 i 18 dies. Durant tot el procés, les pacients compten amb consell i acompanyament psicològic, i amb la guia “La millor decisió”, elaborada per IVI Institute per a dones que desitgen ser mares sense parella.

“Si l’edat és favorable, la reserva ovàrica és bona, les trompes són permeables i l’úter és normal, podem començar amb inseminació utilitzant semen de donant. Si l’edat és més avançada o existeix un factor que redueixi clarament el pronòstic, recomanem directament FIV per maximitzar les possibilitats d’embaràs”, va concloure la doctora Castillón.