El Pallars impulsa la recuperació de cereals antics com l’espelta per produir una farina de qualitat i de proximitat

ACN Salàs de Pallars – Pallars Actiu impulsa la recuperació de cereals antics com l’espelta petita per produir una farina de qualitat i de proximitat, una iniciativa que vol reforçar el sector primari al Pallars i generar valor afegit amb productes més sostenibles i diferenciats al mercat. En un context de canvi climàtic, el projecte busca reforçar l’agricultura introduint varietats recuperades. L’agricultor local Martí Boix explica que els cereals antics “produeixen menys, però el seu preu és molt més alt”. Ell és un dels agricultors que va facilitar una finca per poder fer les plantacions experimentals. Els primers resultats d’aquest estudi que s’ha allargat durant tres anys són positius i destaquen l’adaptació de l’espelta en condicions de sequera.
Martí Boix assenyala com a punts clau: la sostenibilitat del conreu ecològic; l’economia circular que persegueix la creació d’una xarxa local que integri la producció, la transformació (fàbriques de farina i forns) i el consum final; i el valor afegit de la farina per a consum humà o per pinso ecològic.

El projecte prové d’un estudi que ha posat a prova durant tres anys el cultiu de varietats tradicionals en quatre cultius diferents (espelta petita, ordi, llentia i favó) i en tres parcel·les del Pallars (Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga i Talarn), per analitzar-ne l’adaptació i la viabilitat en condicions de muntanya. L’estudi de cereals antics va sorgir com a resposta a un context marcat pel canvi climàtic i la inestabilitat econòmica, apostant per un model de negoci més sostenible i de proximitat.

L’agrònoma Laura Rueda ha explicat que els resultats han estat positius, destacant especialment l’espelta per la seva gran capacitat d’adaptació a situacions d’estrès hídric i altes temperatures, superant així les dificultats derivades de les condicions climàtiques adverses. Rueda ha apuntat que aquests cultius requereixen menys fertilitzants, s’adapten millor al territori i permeten obtenir productes de més valor, com una farina amb menys gluten i amb un preu més alt al mercat, fet que pot obrir noves oportunitats per a la pagesia.

Els primers resultats apunten a una bona viabilitat agronòmica i econòmica. L’agricultor i ramader, Martí Boix, ha dit que el cereal antic és un producte amb més baixa productivitat però amb preu molt més alt que el convencional gràcies al seu caràcter ecològic i de qualitat diferenciada. Boix aposta de manera decidida per aquest cultiu, té unes 60 hectàrees en ecològic i unes 15 de varietats de cereal antic.  L’espelta petita és la varietat que més li agrada a Boix pels seus resultats i per ser un cereal ancestral. També té plantat espelta normal, xeixa i blat Florence aurora, aquest últim molt apreciat per fer pa.

La voluntat de Pallars Actiu i els agents implicats és anar un pas més enllà de l’estudi tècnic.  El gerent de Pallars Actiu, Toni Oliveres, ha explicat que l’objectiu ara és consolidar una xarxa de productors i transformadors que permeti retenir el valor afegit a la comarca. Aquesta estratègia no només millora la rendibilitat per a les explotacions agràries, sinó que es posiciona com una alternativa viable i amb futur per a les noves generacions d’agricultors, que veuen en aquests cultius una oportunitat de negoci més estable i compromesa amb el territori.

Pinso ecològic amb cereal antic de la Conca de Tremp

Aleshores, dintre de l’estudi, el que també s’ha contemplat no és només el focus que s’ha posat a la farina per consum humà, que té una sortida comercial, sinó també al pinso, tenint en compte la ramaderia extensiva i ecològica que hi ha al Pallars Sobirà i Jussà i comarques veïnes.

Oliveres ha apuntat una possible via de desenvolupament d’aquest estudi de varietats antigues el pinso ecològic amb cereal de la Conca de Tremp per consum de tota la ramaderia extensiva ecològica que hi ha aquí als Pallars.

Aquest projecte requeriria una inversió important que segons Boix podria passar per al cooperativisme fer un molí fariner i que el cereal ja no hagi de sortir de la comarca per manca d’instal·lacions per convertir el cereal en farina.