El fred extrem i la contaminació de l’aire poden incrementar les crisis epilèptiques, segons investigadors lleidatans

ACN Lleida – Una recerca de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) ha identificat una relació significativa entre factors ambientals, com la temperatura i la contaminació per diòxid de nitrogen, i la freqüència d’admissions hospitalàries per crisis epilèptiques durant un període de deu anys (2010–2019) a la demarcació de Lleida. L’anàlisi, publicat recentment a Frontiers in Public Health, ha relacionat 4.755 admissions hospitalàries per crisis epilèptiques amb els registres diaris de variables meteorològiques i contaminants atmosfèrics. Els autors de la recerca afirmen que els resultats reforcen la necessitat d’incloure indicadors ambientals en l’estudi i la prevenció de les crisis epilèptiques.
Segons informa l’IRBLleida, l’epilèpsia és un trastorn neurològic crònic que afecta desenes de milions de persones a tot el món i es caracteritza per convulsions recurrents degudes a descàrregues neuronals anòmales. Mentre que les causes subjacents de l’epilèpsia són diverses, “cada vegada hi ha més interès científic en com factors externs no genètics, com el clima i la qualitat de l’aire, poden influir en la seva manifestació clínica”, assenyala la institució.

L’anàlisi de les admissions hospitalàries per crisis epilèptiques a la demarcació de Lleida mostra que temperatures molt baixes i altes concentracions de diòxid de nitrogen s’associen amb un augment del risc relatiu de crisis epilèptiques de fins al 40 o 42%. L’estudi adopta models estadístics avançats per capturar l’efecte immediat i els possibles retards en l’efecte de l’exposició ambiental sobre les admissions.

“Aquests resultats suggereixen que, més enllà dels factors clínics tradicionals, els canvis en el clima i els nivells de contaminació de l’aire podrien actuar com a desencadenants de crisis epilèptiques i, per tant, haurien de ser considerats tant en la recerca com en les estratègies de salut pública per a poblacions vulnerables”, explica la primera autora de l’article i investigadora del grup ERLab, recerca en urgències i emergències, Cecilia Llobet. 

Els investigadors reclamen, a més, que es duguin a terme estudis addicionals per comprendre els mecanismes fisiopatològics implicats i valorar mesures preventives que puguin atenuar aquests efectes ambientals.