Dolors Miquel guanya el Premi Jaume Fuster en reconeixement de la seva trajectòria

ACN Barcelona – La poeta Dolors Miquel (Lleida, 1960) ha guanyat aquest dijous el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en reconeixement de la seva trajectòria. Els socis de l’AELC han premiat l’autora d’una vintena de poemaris, dues peces teatrals i dos llibres narratius. “Constitueixen un corpus literari de notable relleu en les lletres catalanes de finals del segle XX i començament del XXI”, han apuntat des de l’AELC. La poeta ha assegurat que mai s’hauria imaginat rebre aquest guardó i que esdevé un “fet reivindicatiu” en un moment en què la cultura catalana està “perseguida” amb una “espanyolització aberrant”.
Després de rebre el guardó de la mà del president de l’AELC, Sebastià Portell, Dolors Miquel s’ha mostrat agraïda pels companys de sector que l’han votada. “Molt d’agraïment als meus companys d’ofici i l’alegria d’estar aquí i de formar part, sobretot, d’un sistema cultural dels països catalans”, ha afirmat en declaracions a l’ACN.

Miquel ha explicat que al llarg de la seva trajectòria ha intentat dedicar-se a les obres “amb cos i ànima”. El guardó la fa “sentir-se acceptada” perquè acostuma a tenir un tarannà més aviat “solitari”.

Sobre el context social, polític i cultural que ens envolta, la poetessa ha reconegut que ningú pot escapar de la contemporaneïtat. En aquest sentit, s’ha mostrat preocupada per l’ascens de la dreta “nazi i feixista” a tota Europa i al món occidental.

La premiada ha afirmat que el PSOE vol “castellanitzar” la cultura catalana. En aquest sentit, s’ha mostrat molt crítica amb el primer Premi Aena que es va entregar el 8 d’abril a Barcelona a l’escriptora argentina Samanta Schweblin. Miquel ha constatat que aquest guardó és “horrorós” i forma part d’una estratègia “d’espanyolització aberrant i consolidada” de Barcelona.

També s’ha referit a l’auge dels clubs de lectura i ha celebrat que en un món amenaçat per la tecnologia “que és fatal” i per “l’espanyolització”,  aquests espais siguin una manera de “fer comunitat”. “La gent necessita les tres dimensions a la seva vida”, ha justificat.